GUERRA: REFUGIATS I UN TEL ALS ULLS

 GUERRA: REFUGIATS I UN TEL ALS ULLS

Som una societat poc informada i que li costa obrir els ulls.
Fa més de 8 anys que Síria està en guerra i no se'n parla, es mira cap a una altra banda ignorant una realitat.
Si féssim una enquesta a tot Espanya, per desgràcia, no em sorprendria que més de la meitat de la població no sàpigues que Síria està en guerra. Tampoc em sorprendria que no es sàpigues que aquestes dues guerres: La ucraïnesa i la siriana, tenen més coses en comú del que pensem.
També és cert que hi ha molta censura i que se'ns informa només del que interessa als que estan a dalt governant.

La guerra d'Ucraïna està donant molt a parlar aquestes últimes setmanes, i com la gran majoria de temes, genera molta polèmica i preguntes. La més freqüent: "Per què de cop i volta tothom és tan solidari amb els ucraïnesos, i, en canvi, amb refugiats d'altres països/continents no?". Serà per racisme? Per què no som conscients de les altres guerres que hi ha al món i que també ens queden properes a casa nostra?
Amb aquestes preguntes no vull treure valor (per dir-ho d'una manera) a la pobra gent ucraïnesa que malauradament, ha d'abandonar la seva llar per una guerra contra el país veí, de la qual també n'és víctima una bona part de la gent d'aquest.

Des del minut u que se'ns ha informat de tot el que estava i està succeint a Ucraïna, no hem trigat ni un instant a ser solidaris amb la seva gent. Ja sigui obrint les portes de casa per acollir-los, enviant aliment, etc. Cosa que em sembla molt bé per part de tots nosaltres.
En canvi, quan parlem dels sirians que estan en guerra, mirem a una altra banda fent veure que plou i si algú gosa dir que els hauríem d'acollir, sempre salta algú amb un: "Posa-te'ls a casa teva" en un to despectiu. Efectivament, és el que volem, acollir a la gent que fuig de la fam i la guerra. Acollir-los a casa meva, el meu país, el nostre. On en el qual, portem contribuint d'ençà que se'ns considera adults. I la gran majoria de gent volem, que amb els nostres diners, es gramatitzin els drets humans i un sistema de l'estat del benestar digne per a totes les persones independentment d'on hagin nascut.

Ara bé, això no vol dir abandonar a la ciutadania catalana/espanyola. Que aquest és el problema que molts creuen que passarà. I no és així, perquè ens han rentat tant el cervell, que acabem creient que l'enemic és el que arriba en patera intentant tenir una vida digna i no el senyor/a vestit de tratge i corbata que porta 35 anys escalfant escó i malgastant, per no dir robant, els diners dels ciutadans i ciutadanes.