LA VACA CEGA - JOAN MARAGALL - ANÀLISI
Topant de cap en una i altra soca, 10 A
avançant d’esma pel camí de l’aigua, 10 B
se’n ve la vaca tota sola. És cega. 10 C
D’un cop de roc llançat amb massa traça, 10 B
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre 10 B
se li ha posat un tel. La vaca és cega. 10 C
Ve a abeurar-se a la font com ans solia; 10 D
mes no amb el ferm posat d’altres vegades 10 B
avançant d’esma pel camí de l’aigua, 10 B
se’n ve la vaca tota sola. És cega. 10 C
D’un cop de roc llançat amb massa traça, 10 B
el vailet va buidar-li un ull, i en l’altre 10 B
se li ha posat un tel. La vaca és cega. 10 C
Ve a abeurar-se a la font com ans solia; 10 D
mes no amb el ferm posat d’altres vegades 10 B
ni amb ses companyes, no: ve tota sola. 10 A
Ses companyes, pels cingles, per les comes, 10 A
pel silenci dels prats i en la ribera, 10 C
fan dringar l’esquellot mentres pasturen 10 E
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. 10 D
Ses companyes, pels cingles, per les comes, 10 A
pel silenci dels prats i en la ribera, 10 C
fan dringar l’esquellot mentres pasturen 10 E
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria. 10 D
Topa de morro en l’esmolada pica 10 D
i recula afrontada... Però torna 10 A
i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa. 10 A
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca 10 C
al cel, enorme, l’embanyada testa 10 C
amb un gran gesto tràgic; parpelleja 10 C
damunt les mortes nines, i se’n torna 10 A
orfe de llum, sota del sol que crema, 10 C
vacil·lant pels camins inoblidables, 10 B
brandant llànguidament la llarga cua. 10 E
i recula afrontada... Però torna 10 A
i abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa. 10 A
Beu poc, sens gaire set... Després aixeca 10 C
al cel, enorme, l’embanyada testa 10 C
amb un gran gesto tràgic; parpelleja 10 C
damunt les mortes nines, i se’n torna 10 A
orfe de llum, sota del sol que crema, 10 C
vacil·lant pels camins inoblidables, 10 B
brandant llànguidament la llarga cua. 10 E
INTRODUCCIÓ:
Joan Maragall i Gorina fou un poeta català nascut el 10 d'octubre del 1860 a Barcelona.
Maragall és considerat un dels representants del moviment modernista català.
El 1894 va guanyar els Jocs Florals amb una composició que es va fer molt popular, La sardana, i l'any següent va aparèixer el seu primer volum poètic, Poesies, que incloïa un dels seus més cèlebres poemes, La vaca cega.
MÈTRICA:
Aquest poema consta d'una estrofa i és decasíl·lab (versos compostos de 10 síl·labes), és a dir d'art major. Tot i això no segueix cap "patró": A B C B B C D B A A C E D D A A C C C A C B E
INTERPRETACIÓ:
Del vers 1 al 6 l'autor ens fa una descripció el que fa una vaca mentre pastura i el perquè del seu estat.
Del vers 7 al 17 podem llegir les conseqüències que li comporta a l'animal ser cec.
Finalment del vers 17 al 23 amb un to nostàlgic i trist podem interpretar que l'animal, gràcies a la seva memòria pot passejar-se pels camps malgrat ser cega.
És una vaca clarament solitaria i maldestre. "tota sola" "toma de morro".
La vaca cega ens mostra la crueltat dels humans i de la vida, és a dir és un poema trist. Com he esmentat abans la vaca que ens presenta Maragall, és una vaca dòcil i solitària. En canvi, la vaca que ens presenta Pere Quarts és molt més "reivindicatiu", ja que la vaca vol canviar la manera de fer de certes coses. A més a més la vaca és molt és "humana".
Una altra diferència que també podem observar que el poema de Pere Quart la narradora (la vaca) es dirigeix al lector, en canvi, el poema de Maragall no.
Pel que fa a la mètrica, el poema La vaca Suïssa és d'art major, de rima consonant i decasíl·lab. Igual que l'altre poema a comparar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada