CONTINUACIÓ CONTE "EL GRIPAU"

Van passar 3 dies i el príncep i la princesa no sabien de què parlar. Dinaven junts, però no tenien tema de conversa. A l'hora de fer l'amor, no hi havia passió. No hi havia química entre ells dos.

Una nit calorosa d'estiu van decidir anar de festa per fer alguna cosa diferent, ja que el seu dia a dia era molt monotema d'ençà que s'havien conegut.
En entrar al local tothom es va quedar encisat per la bellesa de la parella.
Cadascú va anar pel seu conte

Carai noi! D'on l'has treta aquesta? - deia un dels amics del príncep mentre li passava un braç per l'espatlla - Va aquesta ronda pago jo.

El príncep amb desgana es va dirigir a la barra, l'únic tamboret buit que hi havia era al costat d'un noi. «Sembla tret d'un dels contes que m'explicava l'àvia».
Feia temps que no sortia de festa i no sabia que demanar-se i a pesar que era tímid, sense pensar-ho dues vegades, va preguntar al noi quina beguda li recomanava. El noi es va girar per respondre'l, però en mantenir contacte visual amb el príncep es va quedar callat i aturat durant uns instants. Quan va recapacitar el va respondre i van entablar una conversa que va durar tota la nit.
Aquell noi tan ben plantat, es deia Marc i venia d'un regne molt llunyà i prop del castell del príncep i tenia una casa modesta per passar-hi els caps de setmana. Es veu que no li agradava viure envoltat de tantes comoditats i extravagància.
Després d'hores i hores parlant i explicant-se històries de dracs i amors que havien acabat com el rosari de l'Aurora, van haver de marxar del local, ja que, eren les 6 del matí i havien de tancar.

Durant moltes setmanes els dos amics es veien gairebé cada tarda. Mentrestant, la princesa es dedicava a escriure els discursos del príncep; el de Nadal, Cap d'Any,... Perquè ell es passava les tardes parlant d'art i llibres amb en Marc. Però un dia la princesa se'n va cansar. Estava cansada de què no li fes cas, estava cansada de sentir parlar constantment d'en Marc i sense dir res a ningú, va fer les maletes i va marxar sense dir a on.
El príncep es va quedar de pasta de moniato en llegir la nota que havia deixat la noia sobre la seva tauleta de nit.

Passaven els mesos i la princesa continuava sense donar senyals de vida, però semblava que al príncep no li importava gaire perquè al cap de pocs dies va començar una relació amorosa amb en Marc. Però un bon dia, quan semblava que res podia espatllar la meravellosa vida que vivia el príncep i la sempre havia imaginat i idealitzat, van trucar les portes de l'hímens castell.

Què hi fas aquí? Com goses presentar-te aquí sense avisar després de mesos desapareguda. He patit nits d'angoixa pensant que eres...
Morta? - va dir la princesa sense deixar-lo acabar - A mi no m'han dit el mateix.

Es va fer un silenci llarg i molt tens. Fins que la princesa va trencar el gel:
He vingut per entregar-te el teu fill. - va apartar suaument el mocador de seda que cobria la cara del nadó - No me'n puc fer càrrec, així que té. Tampoc vull res relacionat amb tu. - i amb un gest sec va entregar-li el nadó i va pujar del cavall, amb el qual havia vingut.

El príncep es va quedar amb un pam de nas amb la criatura en braços veient com la princesa s'allunyava dalt del cavall blanc que era realment majestuós.
Va mirar-se el seu fill i va quedar meravellat. Tenia els ulls color mel i els cabells negres com la negra nit. Li costava imaginar que aquell nadó que sostenia en braços i que feia només uns instants sabia de la seva existència, fos el seu fill.

Des d'aquell dia la seva vida va canviar-li per complet.