Neus Català

L'activista catalana antifeixista Neus Català Pallejà, quan va esclatar la Segona Guerra Mundial, l'any 1939, va col·laborar amb La Resistència contra els nazis.

Amb vint-i-vuit anys els nazis la van detenir i a les 3 del matí, després d'un trajecte de 5 nits i 6 dies, la van dur al camp d'extermini de Ravensbrück d'Alemanya. On hi van morir unes 92.000 dones.

En aquest llarg trajecte, a través d'una finestra del vagó de tren on anava, va veure el seu marit per última vegada. Durant aquells instants van aprofitar per dir-se tot el que sentien. Va ser tan emotiu el moment, que fins i tot un dels nazis que era a prop seu es va emocionar.

Un cop arribada al cap d'extermini va ser rapada, li van treure tot el que posseïa i la van esterilitzar, tot i que la tècnica que van utilitzar, no va funcionar gaire, ja que, Neus va poder tenir dos fills al cap d'uns quants anys. Català explicava que amb els cabells que rapaven a les dones, en feien la mítica vestimenta ratllada.

Afirmava que el que més li va impactar va ser la xemeneia del crematori on hi cremaven els cossos de les dones perquè expulsava un fum blanc molt dens i feia una olor molt forta

.

Seguint el consell del seu pare: "Mai abaixis el cap". Assegura que mai va plorar davant d'un nazi i que només ho feia a la nit, quan no la veien, era la seva manera de resistir i no perdre la dignitat.

Després de quinze mesos, és a dir, un any i tres mesos, a part dels records l'única cosa que va conservar va ser el vestit ratllat amb el seu número corresponent, que duia com la resta de persones dels camps.

Perquè en quedés constància, va anar a un retratista i es va fer una foto amb la vestimenta posada. El retratista no li va voler cobrar la fotografia i la va exposar. Des de llavors ja no vesteix amb un estampat ratllat.

Al sortir del camp el 8 de maig del 1945, va prometre que dedicaria el que li quedava de vida a explicar l'infern que va viure als camps d'extermini de Ravensbrück i Flossenbürg, Català els anomenava: Els camps de la mort.

Primer ho va explicar per França, des de l'exili i després a Catalunya quan va morir el dictador Francisco Franco l'any 1975.

Al cap de molts anys, amb l'ajuda de Carme Martí l'any 2012 va publicar un llibre autobiogràfic explicant les seves vivències amb un toc de ficció. El llibre es diu: Un cel de plom i consta d'unes 336 pàgines.

Essent fidel a la seva filosofia: "Els ocells tornen al seu niu a morir". Els últims anys de la seva llarga i dura vida, els va passar al geriàtric del seu poble natal, situat als Guiamets.

Quan va fer cent anys va rebre la medalla d'or de la Generalitat de Catalunya i l'any 2015 va ser considerat l'any de Neu Català.