La llegenda
EL MAPA
Aquest text el vaig escriure a partir d'un plantejament de la professora:
A l'institut hi ha una aula que sempre està tancada amb clau i mai entra ningú. De sobte, un dia la porta està oberta. Hi entres i hi trobes un llibre que per aparença sembla molt antic. L'agafes, l'obres i et cau un full amb els plànols d'un submarí. Dedueixes que deu ser un document molt valuós.
Vaig agafar el full amb molta cura i el vaig mirar atentament.
A sota a la dreta, del full, amb lletres de color verd hi posava: ROCÒDROM.
Em vaig quedar una estona pensant i al cap d'una estona, vaig tenir una idea. Vaig sortir corrents d'aquella sala i em vaig dirigir al gimnàs. Per sort, en aquell moment no hi havia ningú. Després d'una bona estona pensant, mentre mirava el rocòdrom, se'm va encendre la bombeta. Com abans he explicat, les lletres on estava escrit rocòdrom eren verdes, aleshores vaig començar a girar totes les peces verdes que formaven el rocòdrom.
De sobte, quan girava l'última peça, sota els meus peus es va obrir un forat, on vaig caure. Tot estava fosc, no veia absolutament res, no sentia res i feia olor de tancat. Aleshores, vaig recordar, que a la butxaca dels pantalons hi duia el mòbil. Vaig encendre la llanterna i vaig veure que a terra hi havia una nota que hi deia: Pica tres cops de mans.
A dins hi havia una cova tenebrosa, tota plena de pols, de fons s'escoltava sorolls estranys i un home xiulant.
- Hola? - vaig dir -.
- Ei hola, noi! Vine, vine. Veig que has trobat el meu amagatall. T'ho he posat fàcil eh, no et queixaràs.
Era ni més ni menys que el fantasma d'en Narcís Monturiol
CONTINUARÀ...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada