Aixopluc

Era la primera nit de colònies i molts alumnes havíem decidit fer " vivac ", dormir a fora per veure les estrelles i la lluna. Les meves amigues i jo, vam col·locar les màrfegues de manera que estiguéssim a prop. Amb la resta d'alumnes vàrem planejar, que cadascú portes alguna cosa com: llaminadures, patates ,. Per sort el professor no ens va enxampar. Després de molta estona menjant, rient i mirant estrelles, vam intentar dormir, però feia tanta fred que alguns pujaven a l'habitació per anar a buscar la jaqueta o alguna cosa per abrigar. Nosaltres (les meves amigues i jo) vam ser previsores i ja havíem portat jaquetes i dessuadores, però igualment teníem molta fred , aleshores ens vam posar tan juntes com podíem, com sardines en una llauna. A les tres de la matinada em vaig despertar tremolant de fred i vaig despertar a la Laia per demanar si podíem dormir al mateix sa, perquè el seu sac era molt gran. Va acceptar i ens vam quedar ben adormides. Al despertar, vàre...

Per a: Amazon De: Sara Assumpte: Producte defectuós Benvolguts senyor/a, Abans de començar li vull dir que sempre ha estat molt correcte en el seu servei i m'han entregat els paquets al dia acordat i sempre he estat molt satisfeta amb la meva compra. Però aquesta vegada no ha estat així. Fa dues setmanes vaig comprar un set de tasses de cafè. La data d' entrega era el dia 8 d'octubre i va arribar ahir 20 d'octubre. A més a més, dues tasses tenien la nansa trencada, tres estaven partides per la meitat i una altra trencada en mil bocins, només hi havia una tassa amb condicions. M'agradaria que se'm tornessin els diners, perquè les tasses estan defectuoses. Gràcies per endavant , Sara

Era una nit fosca i freda quan vaig despertar dins una Caixa de cartró amb quatre papers de diari rebregats. Vaig sortir de la Caixa per buscar la meva mare, no hi era. Vaig travessar el carrer desert, buscant la mare ... No hi era. Què era aquella oloreta tant bona? M'hi vaig acostar. Era una fleca! Des del vidre de la porta vaig veure que era acollidora i bonica. Vaig començar a miolar i a rascar la porta amb les meves diminutes potetes, per veure si algú em veia. Davant meu va aparèixer una senyora gran amb els cabells blanc com la neu, recollits amb una pinça. Va obrir la porta i jo vaig entrar-hi a poc a poc. Ella amb les mans enfarinades em va agafar amb cura i després em va dur en una saleta molt càlida. Van anar passant els dies que la senyora, ara la meva mestressa, m'anava portant menjar i m'acaronava. I per sempre més vaig viure en aquella fleca. Gràcies per llegir-ho !