La La Land (Crítica)
La Mia (Emma Stone) va d’audició en audició amb l’esperança d’aconseguir un paper que li obri les portes al món del cinema. En Sebastian (Ryan Gosling) somia amb en obrir un club de jazz amb el qual, pugui compartir la seva passió per aquest estil de música. Arriba un moment en que les seves vides es creuen i s’adonen que els seus objectius no són tan difícils d’aconseguir com a ells els hi sembla i sorgeix una dolça història d’amor. A mi em sembla una obra mestra (dins de l’època en la que estem) ja que, últimament en el cinema, la majoria de pel·lícules són de violència i tristes, en canvi, en aquesta pel·lícula des de principi a fi té una bona història que es va complementant amb la música. Pel que fa a la música, trobo que està molt ben escollida, ja que, encaixa molt bé amb la trama i amb els personatges. A més a més els actors protagonistes, tenen tanta química que resulta quasi impossible no desitjar que la història d’amor entre ells dos triunfi a pesar dels entreban...